Architecture - Arquitectura: Antoni Gaudi - La Sagrada Familia - The Holy Family - Barcelona - Part 1 - Vistas exteriores - External views - Photos by Magdalena Marcenaro - Historia - History - Cronología - Chronology - Español - Catala - English - Francaise - Links - Vids

Posted by ricardo marcenaro | Posted in | Posted on 16:43


Open your mind, your heart to other cultures
Abra su mente, su corazón a otras culturas
You will be a better person
Usted será una mejor persona
RM

Facade of birth - Fachada del nacimiento


This is the original photo that was sent to me by Magdalena Marcenaro, a large image map, please do click to enlarge it.
Over this photo I did cuts for have better images of constructive details.
This es a visual analysis of the parts of the Holy Family.
It starts with this first post.
I hope you will enjoy it as I did.

Esta es la foto original que me fue enviado por Magdalena Marcenaro, un mapa de imagen de gran tamaño, por favor haga click para ampliar.
Sobre esta foto que hice cortes para tener mejores imágenes de detalles constructivos.
Este es un análisis visual de las partes de la Sagrada Familia.
Se inicia con este primer post.
Espero que lo disfruten tanto como yo lo hice.






 Detail of the coronation of the arc - Detalle de la coronación del arco


In the end of the post: a complete explanations in Español - Catala - English - Francaise
En el final del post: una explicación completa en Español - Català - Inglés - Francesa
A la final del post: una explicació completa en Espanyol - Català - Anglès - Francesa
Dans la finale de la poste: une explication complète en Español - Catala - Anglais - English




Coronation of the Virgin Mary - Coronación de la Virgen María



Coronation of the Virgin Mary - Coronación de la Virgen María
Details - Detalles




The Tree of the Life - El Árbol de La Vida  
Original photo by Magdalena Marcenaro
Foto original de Magdalena Marcenaro
Big map. Click to enlarge it.
Gran Mapa. Clic para alargarla.









Details of the inserts of the carved stone
Detalles de los encastres de la piedra tallada  




Figures on the left side of the nucleus of the Coronation of the Virgin Mary
Figuras del lado izquierdo del núcleo de la Coronación de la Virgen María  

Below on the left, the bridge connecting central body with the left tower.
Abajo, a la izquierda, puente que une el cuerpo central con la torre izquierda.




Fabulous sculptural decorations around the initials of Jesus Christ
Fabulosas decoraciones escultóricas rodeando las iniciales de Jesucristo  




Core of the base of the treetop of the Tree of Life.
Núcleo de la base de la copa del Árbol de la Vida.




Glazed ceramic leaves
Hojas en cerámica esmaltada
Detail of the treetop of the Tree of Life.
Detalle de la copa del Árbol de la Vida.
Pidgeons in marble
Palomas de mármol




First tower in the left side of the Nativity Façade
Details of the arrangement of large stones arranged as shelves in the tower

Primera torre Izquierda de la Fachada del Nacimiento
Detalle de la disposición de las grandes piedras dispuestas como estantes en la torre




Angels on the left side announcing with trumpets.
Carved stone and bronze.
On the top, a balcony bridge.

Ángeles en el lado izquierdo anunciando con sus trompetas.
Tallado de piedra y bronce.
Arriba, un balcón puente. 



Sagrada Familia Terminada 05 Vista general
Sagrada Familia Terminada 06 Vista general
Figures on the right side of the nucleus of the Coronation of the Virgin Mary
Figuras del lado derecho del núcleo de la Coronación de la Virgen María




On the top right, a balcony with the cross.
On the left below, a bridge to access the first tower of the right side of the facade.

En la parte superior derecha, un balcón con la cruz.
A la izquierda abajo, un puente para acceder a la primera torre del lado derecho de la fachada.









Thanks for the articles to:
Gracias por los artículos a:











Architecture - Arquitectura: Antoni Gaudi - La Sagrada Familia - The Holy Family - Barcelona - Part 1 - Vistas exteriores - External views - Photos by Magdalena Marcenaro - Historia - History - Cronología - Chronology - Español - Catala - English - Francaise - Links -  Vids






Magdalena Marcenaro photographer:






Historia:

La Sagrada Familia es la obra más famosa de Gaudí, a la que dedicó toda su vida hasta el extremo de que vivió dentro del recinto para seguir más de cerca la construcción. A señalar, que es el único gran templo actualmente en construcción en todo el mundo.

La iniciativa:
De quien surgió la idea de la construcción del templo de la Sagrada Familia?. El promotor fue Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un librero devoto y muy culto que en el año 1866 fundó "La Asociación Espiritual de Devotos de San José" una entidad que pretendía colaborar en la difusión del Catolicismo en una época en que la religiosidad tradicional se veía enfrentada a las nuevas ideas que los cambios sociales originados en la Revolución Industrial propugnaban. Se trataba pues de un planteamiento más bien de ideología conservadora.
La actividad que Josep Maria Bocabella desarrolló para impulsar su idea lo llevó en el año 1872 a hacer una visita al Santo Padre de Roma para ofrecerle en nombre de la Asociación una imagen en plata de la Sagrada Familia. De vuelta visitó la población de Loreto, dónde a la vista de su iglesia, se inspiró para construir en Barcelona un templo expiatorio. Esta idea sin embargo no prosperó y finalmente encargó al arquitecto Francesc de Paula y Villar el proyecto de un templo que no fuera la copia servil de ningún otro.

Primeros pasos:
Bocabella fue muy activo en la realización de su sueño. A partir de 1876 se pone a buscar un solar en Barcelona para levantar el templo, cosa esta que planteaba muchos problemas, porque el presupuesto era escaso.
Finalmente, en el año 1881 se adquirieron los terrenos limitados por las calles de Mallorca, Provenza, Marina y Cerdeña, con una superficie total de 12.800 m2,en que hoy se levanta el templo, por un precio de 172.000 Pesetas de la época (1.034 €). Este importe Bocabella lo guardaba bajo las baldosas de su tienda, por miedo de que fueran robadas en las frecuentes revueltas de la época.
La obra se inició siguiendo un estilo neogótico convencional en el año 1882 por el mencionado arquitecto F. Villar y Lozano. El día de San José de este año, el obispo Morgades puso la primera piedra.
Muy pronto se origina un conflicto entre Villar y el arquitecto Martorell que representaba a la Junta y que también intervenía en las obras. Villar envió una carta a Bocabella diciéndole que si no se seguían sus instrucciones dimitiría de su cargo. Bocabella aceptó la opinión de Martorell, que representaba un ahorro importante en el coste de la obra, en efecto, se trataba de hacer el interior de las columnas de mampostería en vez de construirlas macizas con sillares.
Para sustituir a Villar la Junta, a propuesta de Martorell, aceptó a Gaudí - que sólo tenía 31 años - como nuevo arquitecto del templo.

Incorporación de Gaudí y cambio de proyecto:
Gaudí asume la dirección en 1883 proyectando sobre la cripta ya empezada, a la que añadió un foso alrededor para que pudiera disponer de luz directa y ventilación natural. Gaudí también modificó los capiteles, objeto de la disputa con Villar. Todo esto después de abandonar su idea inicial de construir el templo en diagonal al solar, cosa que fue imposible, precisamente porque la cripta ya estaba empezada.
Antes de plantearse la iglesia en su conjunto, Gaudí todavía  tuvo que acabar la capilla de San José que se inauguraría el día 19 de marzo (San José) de 1885 y a la que corresponden sus primeros planos como director de las obras, que había firmado en diciembre de 1884 .
A partir de aquí, Gaudí se replanteó todo el proyecto y desarrolló una idea en la que a partir de los pocos elementos ya construidos, se proponía construir un templo grandioso con planta de cruz latina en el que fue depositando todos sus conocimientos arquitectónicos. Un plano del templo publicado por "El Propagador" en el año 1890, ya muestra como será el templo, con los doce campanarios y el gran cimborio central.

Plenitud del trabajo de Gaudí:
Gaudí se plantea bien pronto cómo tendrá que construir el templo, si lo hará por fragmentos horizontales o verticales y piensa que: "no le es posible acabar el templo a una sola generación; dejemos pues una vigorosa muestra de nuestra huella, que las generaciones venideras sientan el estímulo de hacer el resto y no nos atemos para el resto de la obra". Siguiendo este razonamiento, Gaudí mientras acaba la cripta empieza la construcción del ábside y mientras acaba este, empieza la fachada de la Natividad. Gaudí no hacía planos completos sino que partiendo de unas cotas esenciales, va fijando los diferentes elementos de la construcción en grandes fragmentos.
En el año 1892 se empiezan los cimientos de la fachada de la Natividad, el claustro y el ventanal del crucero norte.
El año 1899 se acaba el Portal del Rosario dentro de la fachada de la Natividad.
Los estudios que Gaudí hacía de cada fachada eran muy detallados y se plasmaban en maquetas a escalas 1:25 y 1:10 .
De la fachada de la Pasión hizo tres estudios, el definitivo del año 1911, publicado en 1917, pero no hizo una maqueta.
Hizo también los cálculos de los cimborios, pero no el estudio completo. De la fachada de la Gloria, sólo hizo una maqueta y un estudio detallado de la imaginería.
Gaudí dedica los últimos años de su vida al estudio completo del interior del templo con maquetas a escala 1:10, con las columnas, bóvedas, ventanales, cubiertas y fachadas de enlace entre portales.

Actos religiosos en el templo y muerte de Gaudí:
En el año 1920 con ocasión de la celebración de la "Año Jubilar de San José" se organizan una serie de actos en la Sagrada Familia, procesiones, peregrinaciones, misas, etc. se inician los trabajos de las columnas del crucero y en un acto de excepcional importancia se reúnen mil cantantes de orfeones venidos de toda Cataluña bajo la batuta del maestro Lluís Millet para cantar el Aleluya de Händel.
El 30 de noviembre de 1925 se acaba el campanario de San Bernabé de la fachada del Nacimiento.
El 10 de julio de 1926 muere Gaudí que había sido atropellado por un tranvía tres días antes. Es enterrado en la Cripta de la Sagrada Familia el día 12 en un acto multitudinario en que toda la ciudad se vuelca para homenajear a Gaudí.

Las obras tras Gaudí:
Se hace cargo de la dirección de las obras el arquitecto ayudante de Gaudí Domènech Sugranyes con la ayuda de otros arquitectos como Francesc Quintana. En el año 1930 se acaban el resto de los campanarios y poco después el ciprés central y las linternas de la Fe y la Esperanza los años 1933 y 1935 .
La guerra civil 1936-1939 tiene funestas consecuencias para el templo puesto que se quema la cripta y el taller en que se encontraban los dibujos de Gaudí y las maquetas y se profanan las tumbas de la familia Bocabella aunque por suerte no la del arquitecto. Acabada la guerra, Francesc Quintana restaura la cripta (1940) y el obispo de Barcelona nombra miembros de la Junta a los arquitectos Lluís Bonet i Garí e Isidre Puig i Boada que realizan la ímproba tarea de recoger todos los restos de las maquetas y reconstruirlas, para poder seguir con la construcción del templo.

La polémica de la continuación de las obras:
El 9 de Enero de 1965 se publicó una carta abierta al director del diario "La Vanguardia" de Barcelona, firmada por un importante grupo de intelectuales y artistas entre los que figuraban el entonces decano del Colegio de arquitectos y el Presidente del FAD (Fomento de las Artes Decorativas).
Este colectivo expresaba su punto de vista en contra de la continuación de las obras del Templo por razones diversas entre las que se mencionaban la carencia de planos originales de Gaudí y la inadecuación del templo para las necesidades religiosas de una sociedad moderna.
La carta originó una importante polémica ciudadana con posiciones muy enfrentadas.
Por las razones que sean, el enfrentamiento fue perdiendo virulencia y las obras continuaron y continúan hasta ahora.

Evolución de las obras desde los años cincuenta (ver también cronología):
El 1 de Julio de 1948 se empieza a montar el ventanal del crucero sur.
Con ocasión del Congreso Eucarístico Internacional de Barcelona se realiza la escalinata de la fachada del Nacimiento.
En el año 1954 se empieza la construcción de los cimientos, muros y campanarios de la fachada de la Pasión, tras el voto de la Junta que se produjo en 1953 .
El Gremio de carpinteros de Barcelona rehace la puerta del claustro del Rosario.
En 1959 se empieza la columna del crucero dedicada a Barcelona.
En el año 1958 se acaba la capilla del Baptisterio de la cripta.
En el año 1962 se inicia el Museo Gaudí en la cripta de la Pasión.
La totalidad de las cuatro torres de la fachada de la Pasión con sus pináculos se acaban el 9 de noviembre de 1976 .

Relación de arquitectos colaboradores de Gaudí a la Sagrada Familia:
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Joan Rubió i Bellver

Relación de arquitectos continuadores de Gaudí en la Sagrada Familia:
- Domènec Sugrañes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Lluís Bonet i Garí
- Francesc de P. Cardoner i Blanch

Otros colaboradores de Gaudí:
- Carles Mani i Roig
- Joan Martí i Matlleu
- Llorenç Matamala i Piñol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala

Situación actual de las obras (mayo de 2005):

Zonas del templo acabadas: Cripta / fachada del Nacimiento.
Zonas en obras: Fachada de la Pasión, muy adelantada, sólo falta el cubierto de sobre del pórtico / ábside / claustro / nave principal ya cubierta / crucero, transepto y presbiterio en fase de cobertura / fachada de la Gloria, justo empezada / coros.
Zonas no empezadas: Sacristías / baptisterio y capilla de la Penitencia / cimborios / obeliscos / capilla de la Asunción.

Extracto de los últimos informes del Arquitecto Director de las obras Jordi Bonet i Armengol a Diciembre de 2004 y Mayo de 2005:

A diciembre de 2004 y según un informe del arquitecto director de las obras Jordi Bonet i Armengol, que extractamos en términos muy generales, el estado de las obras actualmente en marcha es el siguiente:
Cripta: Obras de restauración y de acabado.
Ábside: Se están realizando las bóvedas de las capillas centrales del ábside, las columnas están a una altura de 30 metros. Se colocan los capiteles de las columnas de San Pedro y San Pablo y los capiteles de las ocho columnas de soporte de la bóveda hiperbólica de la aguja de la Virgen.
Fachada de la Pasión: Los muros de los patriarcas y los profetas se levantan por encima de la cornisa de basalto.
La escultura en bronce de la Ascensión de 5 metros está a punto de ser dorada antes de instalarla en su ubicación a 60 metros de altura.
Transepto y crucero: Se están cerrando las bóvedas para poder construir pronto los dos tramos que faltan del transepto.
La barandilla de 45 metros del triforio está muy adelantada y las de las bóvedas de los evangelistas Marcos y Lucas se están construyendo a 55 m. lo que permitirá levantar las bóvedas del crucero y el ábside.
En Julio se acabó el ventanal superior con el rosetón del transepto del Nacimiento obra de Vila-Grau.
Claustros: Se han instalado los cristales de cierre y el pavimento de piedra. Se prepara nuevo mobiliario.
Se ha abierto la rampa de acceso desde las calles Mallorca y Cerdeña.
Bóvedas y cubierta de la nave central: Cuatro de los pináculos ya están coronados por símbolos eucarísticos.
Fachada de la Gloria: Se ha hormigonado completamente el triforio del Jube a 9 metros sobre el suelo del templo y se han hecho otras obras complementarias

A mayo de 2005 y según un informe del arquitecto Director de las obras Jordi Bonet i Armengol, el estado de las obras actualmente en marcha es el siguiente:
Fachada de la Pasión: Como principal novedad, se ha colocado, a 60 m de altura, la imagen de la Ascensión de Jesús, obra de Josep Maria Subirachs. Es de bronce, fundido en los talleres Vila de Valls, y ha sido dorada y patinada por Jordi Abancó y Ramon Millet, respectivamente. Nos presenta la culminación del triunfo de Cristo, después de la Pasión, Muerte y Resurrección, cuando éste se despide de sus discípulos y de todos los que esperamos su retorno.
También se avanza en la preparación de la columnata y el cimacio de esta fachada, tras
haber terminado los muros que, por detrás, muestran los nombres de los patriarcas y profetas, obra de Subirachs, que ha esculpido Bruno Gallart.
Aún hay que conseguir resolver, tecnológicamente, el tallado del granito de las columnas. A este respecto, se está desarrollando el estudio, a escala natural, in situ, de la parte superior de las tres primera columnas, donde figurarán las palabras «Jesús de Nazaret, rey de los judíos».
Ábside: A punto de acabar el hormigonado de las cuatro bóvedas que faltan de las capillas absidales, se están levantando los ventanales que cierran el deambulatorio y las ramificaciones de sus diez columnas por encima de los capiteles que sostendrán las bóvedas, situadas a 30 m de altura. Se han limpiado y restaurado los interiores de las capillas absidales y el aspecto que ofrece la transición de su arquitectura neogótica a la “nueva arquitectura” gaudiniana patentiza una armonía que consideramos muy acertada. No obstante, todavía no es posible completar todo ello con plena visibilidad, a causa de los andamios que sostienen la plataforma de trabajo de las bóvedas, que representan una superficie de alrededor de 300 m2.
Avanzan, asimismo, las escaleras absidiales, pese a las dificultades inherentes al hecho de tener que enlazar la obra nueva con lo que se construyó hace más de un siglo. Además, se están estudiando los problemas provocados por el descentrado de los triforios construidos que, provenientes de la Fachada del Nacimiento, permitirán acceder, a través de dichas escaleras, a la cantoría que circunda el ábside. Estas dificultades se plantean por las diferencias de medidas de los cuatro ángulos del transepto, que han obligado a realizar diversos estudios informáticos y modelos en cera y yeso, a escala, con vistas a lograr la solución más apropiada a unos detalles de los que no poseemos los modelos originales.
Transepto y crucero: Ha quedado hormigonada la armadura de la losa que, a 45 m de altura, une todo el Transepto de Poniente. Las ocho costillas del cimborrio de San Mateo se alzan a 57 m y pronto, este mismo año, podremos ver los cuatro ventanales que faltan
para coronarlos con los símbolos eucarísticos del pan y el vino. Se están instalando, también, las armaduras del crucero de San Juan, después de haber acabado los seis hiperboloides que lo forman, y se espera que, a finales de julio, quede igualada esta parte de levante del crucero.
Seguidamente, se han colocado las plataformas de trabajo que faltaban para poder iniciar la parte perimetral de las bóvedas, de 60 m de altura.
Igualmente se han emplazado, obra de J. Vila Grau, las vidrieras de la nave central de poniente, que representan a Jesús, como luz y fuente de agua viva.
Gaudí quiso que no fueran coloreadas para que no enmascarasen los colores del ladrillo y el quebradizo, en verdes y oro, que aportan las hojas de palmera, y, por ello, se están decorando con las formas arquitectónicas que generan las rectas de los hiperboloides.
Nave central: Una vez colocados los cuatro primeros pináculos de las uvas con el cáliz, de la nave central, el escultor Sotoo está trabajando para terminar el coronamiento que representa el pan y el trigo de la Eucaristía. Hemos tenido la suerte de hallar, esculpida, a finales de año, una parte significativa del modelo original de Gaudí, a escala 1 : 10. Esto ha permitido ofrecer, con gran fidelidad, lo que éste diseñó.
Fachada de la Gloria: Se están alzando las paredes de la testera y las armaduras ya están situadas a 20 m de altura. Los quintos ventanales, dedicados a San José Manyanet y Santa Juana de Lestonac, se han iniciado con las esculturas realizadas por el japonés E. Sotoo, que, representando hojas de manzanos y perales, se completarán, más adelante, con los frutos de éstos.
Asimismo, se están preparando los encofrados de las bóvedas de la cantoría central, que unen los laterales de cada lado de las naves.
Las dos escaleras de la testera, que arrancan del plano del Templo, llegan a la altura del Jubé.
Taller de modelistas: Los trabajos en curso permiten elaborar, a escala natural, los modelos de barandillas del crucero, de las bóvedas de unión del deambulatorio con el transepto y de algunos elementos de las bóvedas del centro del crucero. Además de ello, también se está estudiando la solución a los problemas de la parte superior de las capillas absidiales, con los pináculos de las antífonas de la O que corresponden a la liturgia del Adviento y de las cubiertas del deambulatorio, así como del soporte del gran hiperboloide que coincide con el centro del presbiterio y del ábside. También se está analizando la unión entre los ventanales que rodean el cimborrio de la Virgen María, el
desagüe de las aguas pluviales y el enlace, muy complicado y difícil, de los tramos de bóveda que cierran el espacio entre las columnas dedicadas a los apóstoles Pedro, Pablo, Mateo y Santiago el Menor. Finalmente, se están preparando, con modelos a escala, las cubiertas de los transeptos de levante y poniente.
Hay que añadir, entre los trabajos realizados, la ayuda prestada en el montaje de las maquetas que figuran en las diversas exposiciones en que se ha colaborado, Bremen y Rotterdam.
Oficina técnica: Una vez acabado el cursillo del nuevo programa informático Catia, se han incorporado a la Oficina cuatro arquitectos, que participaron en un periodo de prueba, para ampliar el personal especializado que se precisa para avanzar en el proyecto del crucero, del ábside, de la sala que se construirá entre los 60 m y 85 m de altura, y en otras tareas de investigación que son muy necesarias.
Se está trabajando en las soluciones de unión entre la obra vieja y las nuevas formas gaudinianas, y se continúa estudiando las soluciones de las bóvedas irregulares del deambulatorio y otras labores que ya se mencionaban en el último informe de obras.
A todo ello, se elabora la definición del proyecto ejecutivo de diversas partes: costillas y frontones de los Evangelistas, cantoría y bóvedas, de 30 m, de la Fachada de la Gloria, cubiertas de la nave central y otras.
Otras novedades: El descubrimiento, en el Archivo Municipal, de los únicos planos existentes del Templo, firmados por Gaudí a finales de 1916, con la silueta del conjunto vista desde ocho puntos diferentes, ha permitido conocer las alturas de los cimborrios de la Virgen María y de los Evangelistas. Concretamente, ha mostrado que Gaudí siempre concibió, con una altura de 120 m, la aguja dedicada a María, ligeramente más baja que las de los Evangelistas.
Es preciso subrayar que el conjunto compuesto por los cinco cimborrios del crucero y el cimborrio central, que coronará la Cruz y está dedicado a Jesucristo, amén de los cuatro de los Evangelistas, representa a Jesús y expresa su palabra, por lo que no es extraño, en consecuencia, que dichos cimborrios no deban ser sobrepasados, en altura, por el del ábside, dedicado a Santa María.
Tan sólo algunos dibujos, hechos con posterioridad, habían previsto levantar, hasta lo más alto, este cimborrio, que Gaudí había proyectado más bajo. La reducción de su altura, en 20 m, es importante, ya que permite no tener que recalzar los cimientos del ábside, construidos por el arquitecto Villar, para un proyecto diferente.
Asimismo, es interesante informar que los textos publicados en lengua alemana, en el catálogo de la exposición de Bremen, aportan nuevos aspectos sobre el interés que Gaudí despertó entre algunos de los arquitectos germánicos que lo trataron durante los últimos años de su vida. Son facetas poco conocidas de Gaudí, que nos lo muestran comunicativo y afable, como una persona que, en las conversaciones, planteaba ideas innovadoras y que, autocrítico, era capaz de explicar, con claridad conceptual, el porqué de lo que hacía en el Templo, a la vez que abrir su visión a las muchas realidades de la vida.


Gaudí en la procesión de Corpus Christi (1924) Gaudí a la processó de Corpus Christi (1924)  Gaudí in the procession of Corpus Christi (1924)



Historia:

La Sagrada Família es l’obra més famosa de Gaudí, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcció. A senyalar, que es l’únic gran temple actualment en construcció a tot el mon.

La iniciativa:
De qui va sorgir la idea de la construcció del temple de la Sagrada Família?. El promotor en va ser en Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un llibreter devot i molt culte que l’any 1866 va fundar "L'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep" una entitat que pretenia col·laborar a la difusió del Catolicisme en una època en que la religiositat tradicional es veia enfrontada a les noves idees que els canvis socials originats en la Revolució Industrial propugnaven. Es tractava doncs d’un plantejament més aviat d’ideologia conservadora
L’activitat que en Josep Maria Bocabella va desenvolupar per impulsar la seva idea el va portat l’any 1872 a fer una visita al Sant Pare de Roma per fer-li l’ofrena en nom de l'Associació d’una imatge en plata de la Sagrada Família. De tornada va visitar la població de Loreto, on a la vista de la seva església, es va inspirar per construir a Barcelona un temple expiatori. Aquesta idea però no va prosperar i finalment va encarregar a Francesc de Paula i Villar el projecte d’un temple que no fos la copia servil de cap altre.

Primeres passes:
En Bocabella va ser molt actiu en la realització del seu somni. A partir de 1876 es posa a buscar un solar a Barcelona per aixecar el temple, cosa aquesta que plantejava molts problemes, perquè el pressupost era escàs.
Finalment, l’any 1881 es van adquirir els terrenys limitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, amb una superfície total de 12.800 m2,en que avui s’aixeca el temple, per un preu de 172.000 Pessetes de l’època (1.034 €). Aquest import Bocabella el guardava sota les rajoles de la seva botiga, per por de que fossin robades en les freqüents revoltes de l’època.
L’obra va començar-se seguint un estil neogòtic convencional l’any 1882 pel mencionat arquitecte F. Villar i Lozano. El dia de Sant Josep d’aquest any, el bisbe Morgades va posar-ne la primera pedra.
Molt aviat va originar-se un conflicte entre Villar i l’arquitecte Martorell que representava a la Junta i que també intervenia en les obres. Villar va enviar una carta a Bocabella dient-li que si no es seguien les seves instruccions dimitiria del seu càrrec. Bocabella va acceptar l’opinió de Martorell, que representava un estalvi important en el cost de l’obra - es tractava de fer l'interior de les columnes de maçoneria en comptes de carreus -.
Per substituir Villar la Junta, a proposta de Martorell, va acceptar Gaudí - que només tenia 31 anys - com a nou arquitecte del temple.

Incorporació de Gaudí i canvi de projecte:
Gaudí n’assumeix la direcció el 1883 projectant sobre la cripta ja començada, a la que va afegir un fossat al voltant perquè pogués disposar de llum directa i ventilació natural. Gaudí també va modificar els capitells, objecte de la disputa amb Villar. Tot això després d’abandonar la seva idea inicial de construir el temple en diagonal al solar, cosa que va ser impossible, precisament perquè la cripta ja estava començada.
Abans de plantejar-se l’església en el seu conjunt, Gaudí encara va haver de d’acabar la capella de Sant Josep que es inaugurar el dia 19 de març (Sant Josep) de 1885 i a la que corresponen els seus primers plànols com a director de les obres, que havia signat el desembre de 1884.
A partir d’aquí, Gaudí es va replantejar tot el projecte i va desenvolupar una idea en la que a partir dels pocs elements ja construïts, es proposava construir un temple grandiós amb planta de creu llatina en el que va anar dipositant tots els seus coneixements arquitectònics.
Un plànol del temple publicat per "El Propagador" l’any 1890, ja mostra el que serà el temple, amb els dotze campanars i el gran cimbori central.

Plenitud del treball de Gaudí:
Gaudí es planteja ben aviat com haurà de construir el temple, si ho farà per fragments horitzontals o verticals i pensa que: "no li es possible acabar el temple a una sola generació; deixem doncs una vigorosa mostra de la nostra petjada, que les generacions venidores sentin l’estímul de fer-ne una altre part i no ens lliguem per la resta de l’obra". Seguint aquest raonament, Gaudí mentre acaba la cripta comença la construcció de l'absis i mentre acaba aquest, comença la façana del Naixement.
Gaudí no feia plànols complets sinó que partint d’unes cotes essencials, va fixant els diferents elements de la construcció en grans fragments.
L’any 1892 es comencen els fonaments de la façana del Naixement, el claustre i el finestral del creuer nord.
L’any 1899 s’acaba el Portal del Rosari dintre de la façana del Naixement.
Els estudis que Gaudí feia de cada façana eren molt detallats i es plasmaven en maquetes a escales 1:25 i 1:10.
De la façana de la Passió en va fer tres estudis, el definitiu de l’any 1911, publicat el 1917, però no en va fer una maqueta.
Va fer també els càlculs dels cimboris, però no l’estudi complet. De la façana de la Gloria, només en va fer una maqueta  i un estudi detallat de l’imatgeria.
Gaudí dedica els últims anys de la seva vida a l’estudi complet de l'interior del temple amb maquetes a escala 1:10, amb les columnes, voltes, finestrals, cobertes i façanes d’enllaç entre portals.

Actes religiosos al temple i mort de Gaudí:
L’any 1920 en ocasió de la celebració de l'"Any Jubilar Josepí" s’organitzen una sèrie d’actes a la Sagrada Família, processons, peregrinacions, misses, etc. s’inicien els treballs de les columnes del creuer i en un acte d’excepcional importància es reuneixen mil cantaires d’orfeons vinguts de tot Catalunya sota la batuta del mestre Lluís Millet per cantar l’Al·leluia de Händel.
El 30 de novembre de 1925 s’acaba el campanar de Sant Bernabé de la façana del Naixement.
El 10 de juliol de 1926 mort Gaudí que havia estat atropellat per un tramvia tres dies abans. Es enterrat a la Cripta de la Sagrada Família el dia 12 en un acte multitudinari en que tota la ciutat es bolca per homenatjar Gaudí.

Les obres després de Gaudí:
Es fa càrrec de la direcció de les obres l’arquitecte ajudant de Gaudí Domènech Sugranyes amb l’ajut d’altres arquitectes com Francesc Quintana.
L’any 1930 s’acaben la resta dels campanars y poc després el xiprer central i les llanternes de la Fe i l’Esperança els anys 1933 i 1935.
La guerra civil 1936-1939 te funestes conseqüències per al temple ja que es crema la cripta i l’obrador en que es trobaven els dibuixos de Gaudí i les maquetes i es profanen les tombes de la família Bocabella encara que per sort no la de l’arquitecte.
Acabada la guerra, Francesc Quintana restaura la cripta (1940) i el bisbe de Barcelona anomena membres de la Junta els arquitectes Lluís Bonet i Garí i Isidre Puig i Boada que realitzen la improva feina de recollir totes les restes de les maquetes i les reconstrueixen, per poder seguir amb la construcció del temple.

La polèmica de la continuació de les obres:
El 9 de Gener de 1965 es va publicar una carta oberta al director del diari "La Vanguardia" de Barcelona, signada per un important grup d’intel·lectuals i artistes entre els que figuraven el aleshores degà del Col·legi d’arquitectes i el President del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Aquest col·lectiu expressava el seu punt de vista en contra de la continuació de les obres del Temple per raons diverses entre les que s’esmentaven la manca de plànols originals de Gaudí i la inadequació del temple per les necessitats religioses d’una societat moderna.
La carta va originar una important polèmica ciutadana amb posicions molt enfrontades.
Sigui com sigui, l’enfrontament va anar perdent virulència i les obres van continuar i continuen fins ara.

Evolució de les obres des dels anys cinquanta (veure també cronologia):
L'1 de Juliol de 1948 es comença a muntar el finestral del creuer sud.
En ocasió del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona es realitza l’escalinata de la façana del Naixement.
L’any 1954 es comença la construcció dels fonaments murs i campanars de la façana de la Passió, després del vot de la Junta que es va produir el 1953.
El Gremi de fusters de Barcelona refà la porta del claustre del Rosari.
El 1959 es comença la columna del creuer dedicada a Barcelona.
L’any 1958 s’acaba la capella del baptisteri de la cripta.
L’any 1962 s’inicia el Museu Gaudí a la cripta de la Passió.
La totalitat de les quatre torres de la façana de la Passió amb els seus pinacles s’acaben el 9 de novembre de 1976.

Relació d’arquitectes col·laboradors de Gaudí a la Sagrada Família:
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Joan Rubió i Bellver

Relació d’arquitectes continuadors de Gaudí a la Sagrada Família:
- Domènec Sugrañes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Lluís Bonet i Garí
- Francesc de P. Cardoner i Blanch

Altres col·laboradors de Gaudí:
- Carles Mani i Roig
- Joan Martí i Matlleu
- Llorenç Matamala i Piñol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala


Situació actual de les obres (maig de 2005):

Zones del temple acabades:
Cripta / façana del Naixement.
Zones en obres:
Façana de la Passió, molt avançada, només falta el cobert de sobre del pòrtic / absis / claustre / nau principal ja coberta / creuer, transsepte i presbiteri en fase de cobertura / façana de la Gloria, just començada / cors.
Zones no començades:
Sagristies / baptisteri i capella de la Penitencia / cimboris / obeliscs / capella de l’Assumpció.

Extracte dels últims informes de l’arquitecte Director de les obres Jordi Bonet i Armengol Desembre de 2004 i Maig de 2005:

A desembre del 2004 i segons un informe de l’arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, que extractem en termes molt generals, l’estat de les obres actualment en marxa es el següent:
Cripta: Obres de restauració i d’acabament.
Absis: S’estan realitzant les voltes de les capelles absidals centrals, les columnes estan a una alçada de 30 metres. Es col·loquen els capitells de les columnes de Sant Pere i Sant Pau i els capitells de les vuit columnes de recolzament de la volta hiperbòlica de l’agulla de la Verge.
Façana de la Passió: Els murs del patriarques i els profetes s’aixequen per sobre de la cornisa de basalt.
L’escultura en bronze de l’Ascensió de 5 metres està a punt per daurar-la abans d’instal·lar-la a la seva ubicació a 60 metres d’alçada.
Transsepte i creuer: S’estan tancant les voltes per poder construir aviat els dos trams que falten del transsepte.
La barana de 45 metres del trifori està molt avançada i les de les voltes dels evangelistes Marc i Lluc s’estan construint a 55m. el que permetrà aixecar les voltes del creuer i l'absis.
El Juliol va acabar-se el finestral superior amb la rosassa del transsepte del Naixement obra de Vila-Grau.
Claustres: S’han instal·lat el vidres de tancament i el paviment de pedra. Es prepara nou mobiliari.
S’ha obert la rampa d’accés des dels carrers Mallorca i Sardenya.
Voltes i coberta de la nau central: Quatre dels pinacles ja estan coronats per símbols eucarístics.
Façana de la Gloria: S’ha formigonat completament el trifori del Jube a 9 metres sobre el pla del temple i s’han fet altres obres complementaries.

A maig de 2005 i segons un informe de l’arquitecte director de les obres Jordi Bonet i Armengol, l’estat de les obres actualment en marxa es el següent:
Façana de la Passió: Com a principal novetat, s’ha col·locat, a 60 m d’alçada, la imatge de l’Ascensió de Jesús, obra de Josep Ma. Subirachs. És de bronze, fos pels tallers Vila de Valls, i daurat i patinat per Jordi Abancó i Ramon Millet, respectivament. Ens presenta la culminació triomfant del Crist després de la Passió, mort i resurrecció, en actitud d’acomiadar-se dels seus deixebles i de tots els que esperem el seu retorn.
També s’avança en la preparació de la columnata i el cimaci d’aquesta façana, després que s’hagin enllestit els murs que, al seu darrere, mostren els noms dels patriarques i els profetes, obra de Subirachs, i que ha esculpit Bruno Gallart.
Encara cal aconseguir resoldre, tecnològicament, el tallat del granit de les columnes. S’està avançant en l’estudi, a mida natural, in situ, de la part superior de les tres primeres columnes, on figuraran les paraules Jesús de Nazaret rei dels jueus.
Absis: A punt d’acabar el formigonat de les quatre voltes que falten de les capelles absidals, s’estan aixecant els finestrals que tanquen el deambulatori i les ramificacions de les seves deu columnes per damunt dels capitells que donaran suport a les voltes, situades a 30 m d’alçada. S’han netejat i restaurat els interiors de les capelles absidals i l’aspecte que ofereix la transició de la seva arquitectura neogòtica amb la “nova arquitectura” gaudiniana palesa una harmonia que considerem ben encertada. Encara no és possible contemplar tot això amb plena visibilitat a causa de les bastides de suport de la plataforma de treball de les voltes, que representen una superfície d’uns 300 m2.
Van avançant les escales absidals amb les dificultats inherents al fet d’haver de lligar l’obra nova amb el que es va construir fa més d’un segle. A més, s’estan estudiant els problemes que provoca el descentrament entre els triforis construïts que provenen de la façana del Naixement i que permetran accedir per aquestes escales a la cantoria que circumda l’absis. Aquestes dificultats es plantegen a causa de les diferències de mides dels quatre angles del transsepte, que han obligat a fer diversos estudis de dibuixos informàtics i models en cera i guix a escala, per tal d’aconseguir la solució més apropiada per a uns detalls dels quals no posseïm els models originals.
Transsepte i creuer: Ha quedat formigonada l’armadura de la llosa que, a 45 m, uneix tot el transsepte de ponent. Les vuit costelles del cimbori de Sant Mateu s’aixequen a 57 m i aviat, enguany, es veuran els quatre finestrals que falten per coronar-los amb els símbols eucarístics del pa i el vi. S’estan col·locant les armadures del creuer de Sant Joan, després d’haver enllestit els sis hiperboloides que el formen i s’espera que al final de juliol quedi igualada aquesta part de llevant del creuer.
Seguidament, s’han col·locat les plataformes de treball que faltaven per poder iniciar la part perimetral de les voltes, de 60 m d’alçada.
S’han col·locat els vitralls de la nau central de ponent, que representen Jesús, llum i font d’aigua viva, obra de J. Vila Grau.
Gaudí volgué que no fossin acolorits perquè no emmascaressin els colors de la rajola i el trencadís en verds i or, que representen les fulles de palmera, i que decoren les formes arquitectòniques que generen les rectes dels hiperboloides.
Nau central: Una vegada col·locats els quatre primers pinacles del raïm amb el calze, de la nau central, l’escultor Sotoo està treballant per enllestir el coronament que representa el pa i el blat de l’Eucaristia. Hem tingut la sort d’haver trobat esculpida, a final d’any, una part significativa del model original de Gaudí, a escala 1/10. Això a permès oferir amb gran fidelitat el que Gaudí havia dissenyat.
Façana de la Gloria: Es van aixecant les parets de la testera i les armadures ja estan situades a 20 m d’alçada. Els cinquens finestrals dedicats a sant Josep Manyanet i santa Joana de Lestonac s’han iniciat amb les escultures fetes pel japonès E. Sotoo, amb les fulles de pomeres i pereres que es completaran amb aquestes fruites més endavant.
S’estan preparant els encofrats de les voltes de la cantúria central, que uneixen les laterals de banda i banda de les naus.
Les dues escales de la testera, iniciades des del pla del Temple, arriben a l’alçada del Jube.
Taller de modelistes: Els treballs en curs permeten elaborar a mida natural els models de baranes del creuer, de les voltes d’unió del deambulatori amb el transsepte i d’elements de les voltes del centre del creuer. A banda, també s’està estudiant la solució als problemes de la part superior de les capelles absidals amb els pinacles de les antífones de la O que corresponen a la litúrgia de l’Advent i de les cobertes del deambulatori i del suport del gran hiperboloide que coincideix amb el centre del presbiteri i de l’absis.
S’està estudiant la unió entre finestrals que envolten el cimbori de la Mare de Déu, el desguàs de les aigües pluvials i l’enllaç molt complicat i difícil dels trams de voltes que clouen l’espai entre les columnes dedicades als apòstols Pere, Pau, Mateu i Jaume el Menor. Finalment, s’estan preparant, amb models a escala, les cobertes dels transseptes de llevant i ponent.
Cal afegir que s’ha ajudat al muntatge de les maquetes que figuren a les diverses exposicions on s’ha col·laborat, Bremen i Rotterdam.
Oficina tècnica: Una vegada enllestit el curset del nou programa informàtic “catia”, s’han incorporat a l’Oficina quatre arquitectes que hi participaran, per un període de prova, per tal d’ampliar el personal especialitzat que ajudi a avançar en el projecte del creuer, l’absis, la sala que es construirà entre els 60 i 85 m i altres tasques d’investigació, que són tan necessàries.
S’està treballant en les solucions d’unió entre l’obra vella i les noves formes gaudinianes i es continua estudiant les solucions de les voltes irregulars del deambulatori i altres feines que ja s’esmentaven en el darrer informe d’obres.
També es treballa en la definició del projecte executiu de diverses parts: costelles i frontons dels evangelistes, cantúria i voltes de 30 m de la Façana de la Glòria, cobertes de la nau central i d’altres.
Altres novetats: La descoberta a l’arxiu municipal dels únics plànols existents del Temple, signats per Gaudí, a final de l’any 1916, amb la silueta del conjunt vista des de vuit punts diferents, ha permès de conèixer les alçades dels cimboris de la Mare de Déu i els Evangelistes. Concretament, Gaudí sempre havia plantejat, amb una alçada de 20 m, l’agulla dedicada a Maria, lleugerament més baixa que les dels evangelistes.
Cal subratllar que el conjunt dels cinc cimboris del creuer amb el central que coronarà la creu i que està dedicat a Jesucrist i els quatre dels evangelistes representen Jesús i expressen la seva paraula. No és estrany, doncs, que no els hagi de sobrepassar el de l’absis dedicat a Santa Maria. Només alguns dibuixos fets posteriorment havien aixecat aquest cimbori que Gaudí havia projectat més baix.
La reducció de 20 m d’alçada d’aquest cimbori és important, ja que facilita no haver de recalçar els fonaments de l’absis, que foren construïts per l’arquitecte Villar, per a un projecte diferent.
També és interessant informar que els textos publicats en llengua alemanya en el catàleg de l’exposició de Bremen aporten nous aspectes sobre l’interès que Gaudí despertà entre alguns dels arquitectes germànics que el tractaren els darrers anys de la seva vida. Són aspectes poc coneguts de Gaudí que el mostren comunicatiu i afable, com una persona que en les converses plantejava idees innovadores, capaç de ser autocrític i capaç de, amb claredat conceptual, explicar el per què del que feia en el Temple, alhora que obria la seva visió sobre moltes realitats de la vida.

Gaudí: Temple de la Sagrada Família - Plànol en planta -
Plànol en planta de la Sagrada Família


   

Descripció general:

El temple es pot considerar dividit en els espais següents:

Els espais del temple: que inclou la Façana del Naixement, la Façana de la Passió, la Façana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del Sagrament, la Cripta, l'Absis, els Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els Claustres, les Sagristies, la Capella de l’Assumpció, el Creuer i el Transsepte, les Naus i els Cors i el Presbiteri o Altar.

Els elements constructius del temple: amb les estructures de sustentació que inclouen les Columnes i les Voltes, altres elements com els Finestrals, els Murs exteriors i les Cobertes.


També conté òbviament mobiliari com Bancs per a els oficiants, un Faldistori, un Púlpit portàtil, Confessionaris, un Tenebrari, un Faristol, un canelobre pel Ciri Pasqual, i elements litúrgics i decoratius com símbols i garlandes, decoració de mosaic i pintures a les voltes i columnes amb imatges de sants i àngels. El mobiliari metàl·lic es original, el de fusta,que va ser cremat l’any 1936, es reconstruït.

La Sagrada Família es un temple del tipus basilical en forma de creu llatina en que l’eix central està ocupat per quatre naus laterals de 7'5 metres d’amplada cada una i una nau central de 15 metres d’amplada, el que fa un total de 45 metres. La longitud total del temple, incloent-hi la nau i l'absis es de 95 metres. El creuer esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud de 60. Aquest creuer te dues sortides, una a la façana del Naixement i l’altre a la façana de la Passió. La nau principal te sortida a la façana de la Gloria, la més important de totes i encara per construir que serà l’entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. Aquestes façanes tenen la missió d’il·lustrar d’una manera entenedora els misteris del naixement, passió i resurrecció - glòria - de Jesucrist.
L'absis es lobulat i està format per set capelles que a cada costat tenen una escala poligonal i estan dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. El deambulatori es desenvolupa al voltant del presbiteri.
El claustre, al contrari de la ubicació tradicional a un costat del temple, rodeja quasi completament el temple i està concebut com un element d’aïllament de l’exterior. En la zona central de l'absis, el claustre estarà dividit per la capella de l’Assumpció de la Verge. A cada costat, hi haurà una sagristia.
A l’esquerra de la façana principal (de la Gloria), s’hi edificarà el Baptisteri i a la dreta la capella de l'Eucaristia i la Penitència.
El projecte preveu la construcció de dotze campanars (un per a cada apòstol), quatre més per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i el més important, de 170 m. d’alçada coronat amb la típica creu de quatre braços de Gaudí, símbol de Jesucrist. Aquests campanars de perfil parabòlic tenen en el seu interior unes escales helicoïdals que rodegen un espai a on s’han de situar les campanes tubulars, que Gaudí va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussió (es preveu que aquestes campanes siguin un dels últims elements a ser construïts).
Cada finestra, columna i element fa referència a sants, institucions o misteris de la fe catòlica.
Actualment transcorreguts més de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcció que s’ha accelerat considerablement.
L'única part del temple edificada directament per Gaudí es la que comprèn l'absis i la façana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l’edat de 74 anys atropellat per un tramvia, només n’havia pogut completar la base sense els pinacles de tres d’ells i la totalitat del del Sant Bernabé.
La polèmica sobre la continuació de la obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destruïts durant la guerra civil (1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d’acabar les obres d’aquí a 20-25 anys.




Original sketch by Antoni Gaudi 
Boceto original por Antonio Gaudí
Pasión 
1911





The Sagrada Família is the most famous work of Gaudí, to which he dedicated all his life to the extreme that he lived inside the precinct to closely follow the works. To point out, that is the unique great temple at present in construction everywhere in the world.

The initiative:
Who is the the man who has the idea to build the Sagrada Família?.  The developer was Josep Maria Bocabella i Verdaguer, a very cultured and devout bookseller. Bocabella  established in the year 1866 "The Spiritual Association of Devout of Saint Joseph" an organization to collaborate in the diffusion of the Catholicism in an epoch in which the traditional religiousness was faced to the new ideas originated in the Industrial Revolution, in an approach under a conservative ideology.
The activity developed by Josep Maria Bocabella to prompt his idea, went him in the year 1872 to Rome to do a visit to the Pope and to offer him in name of the Association an image in silver of the Sacred Family. Returning from Rome, he visited the town of Loreto, where in sight of its church, he was inspired to build in Barcelona an expiatory temple. This idea nevertheless was rejected and finally Bocabella entrusted the architect Francesc de Paula i Villar the project of a temple that was not the servile copy of no another.

First steeps:
Bocabella was very dynamic in the execution of his dream. From 1876 he begins to seek a lot in Barcelona to raise the temple, with many problems, because the scarce budget.
Finally, in the year 1881 the lands were acquired along the streets of Mallorca, Provença, Marina and Sardenya, with a total surface of 12.800 m2, by a price of 172.000 Pesetas of the epoch (1.034 €). This value was kept by Bocabella under the floor tiles of his store, by fear that to be stolen in the frequent riots of the epoch.
The work was initiated following a conventional neo gothic style in the year 1882 by the mentioned architect F. Villar i Lozano. The Saint Joseph day of this year, the bishop Morgades put the foundation stone.
Very quick a conflict is originated between Villar and the architect Martorell, the Council representative and intervened also in the works. Villar sent a letter to Bocabella telling him that if his instructions where not followed, he would resign of his charge. Bocabella accepted the opinion of Martorell, that represented an important savings in the cost of the work, because the difference was a matter of doing the interior of the columns of masonry instead of building it with ashlars.
To replace Villar, the Council, at the suggestion of Martorell, accepted Gaudí - only 31 years old - as new architect of the temple.

Gaudí start and project change:
Gaudí assumes the direction in 1883 projecting on the crypt already begun, adding to it a ditch around so that it could have direct light and natural ventilation.
Gaudí also modified the capitals, object of the dispute with Villar. All this, after abandoning his initial idea to build the temple in diagonal on the lot, impossible thing because the crypt already was begun.
Before to think in its ensemble, Gaudí still had to finish the chapel of Saint Joseph that would be inaugurated March 19 (Saint Joseph day) of 1885 and to which correspond their first plans signed as director of the works in December 1884.
After that, Gaudí redefined all the project and developed an idea in which from the few elements already built, he proposed to build a magnificent temple in a Latin cross framework in which he placed all his architectural know-how. A plan of the temple published by "El Propagador" in the year 1890 already shows the temple as it will be, with the twelve bell towers and the big central dome.

The top of Gaudí work:
Gaudí quickly think about how he will have to build the temple, if he will do it in horizontal or vertical fragments and thinks that: "it is not possible to finish the temple by a single generation; we will leave therefore an energetic sample of our track, that the future generations feel the stimulus to do the remainder and doesn't tie us for the remainder of the work". Continuing this reasoning, Gaudí while he finishes the crypt, he begins the construction of the apse and while he finishes this, he begins the Nativity façade. Gaudí didn't do complete plans, but leaving from some essential elevations, he set the different elements of the construction in large fragments.
In the year 1892 the foundation of the Nativity façade is begin, and also the cloister and the large window of the north area of the transept.
The year 1899 the Rosary door inside the Nativity façade is finished.
The studies Gaudí did of each façade were very detailed and it were expressed in models to scales 1:25 and 1:10.
Gaudí did three different studies of the Passion façade, the last one of the year 1911, published in 1917, but he did not do a model.
He also did the calculations of the domes, but not the complete study. But he only did a model and a detailed study of the Glory façade imagery.
Gaudí devoted the last years of his life to the complete the study of the temple interior with models to scale 1:10, with the columns, vaults, large windows, roofs and links among façades and entries.

Religious celebrations in the temple and Gaudí dead:
In the year 1920 with occasion of the celebration of the "Saint Joseph Jubilee year" a series of acts were organized into the Sagrada Família, processions, pilgrimages, masses, etc. The works of the columns of the transept were started and an exceptional ceremony with thousand singers coming from all Catalonia were reunited under the baton of the master Lluís Millet to sing the Hallelujah of Händel.
November 30, 1925 the bell tower of Saint Barnabas of the Nativity façade is finished. July 10, 1926 Gaudí dies after to had been knocked down by a tramway three days before. He is buried in the Crypt of the Sagrada Família on the 12 in a crowded act in which all the city is bend over backwards to honour Gaudí.

The works after Gaudí:
The architect assistant of Gaudí, Domènech Sugranyes with the aid of other architects as Francesc Quintana, takes in charge of the direction of the works. In the year 1930 the remainder of the bell towers were finished and a little later, the central cypress and the years 1933 and 1935 the flashlights of the Faith and the Hope.
The civil war 1936-1939 had fatal consequences for the temple because the crypt burns as the workshop in which the Gaudí drawings and models were found. The tombs of Bocabella family were desecrate although fortunately not the one of the architect.
The war finished, Francesc Quintana restored the crypt (1940) and the bishop of Barcelona named members of the Council the architects Lluís Bonet i Garí and Isidre Puig i Boada that carry out the hard task to collect all the remainders of the models and to reconstruct it, to be able to continue with the construction of the temple.

The controversy on the works continuing:
January 9, 1965 an open letter was published to the director of the newspaper "La Vanguardia" of Barcelona, signed by an important group of intellectuals and artists among the dean of the School of architects and the President of the FAD (Promotion of the Decorative Arts).
This collective expressed their point of view against the continuation of the works of the Temple by diverse reasons among the ones were mentioned the original outright lack of Gaudí plans and the inadequacy of the temple for a modern society religious needs.
The letter originated an important civic polemics with positions very faced. Nevertheless, the clash was losing virulence and the works were continued and they continue up to now.

Works evolution since the fifties (see also chronology):
July 1, 1948 the south transept large window begins to be mounted.
With occasion of the International Eucharistic Congress of Barcelona the flight of steps of the Nativity façade is carried out.
In the year 1954 begins the construction of the foundation, walls and bell towers of the Passion façade, after the vote of the Council produced in 1953.
The Trade of carpenters of Barcelona redoes the door of the Rosary cloister.
In 1959 the construction of the column of the transept dedicated to Barcelona begins.
In the year 1958 the chapel of the crypt Baptistery is finished.
In the year 1962 the Museum Gaudí is initiated into the Passion crypt.
The Passion façade four bell towers with its pinnacles are finished November 9, 1976 .

Architects collaborating with Gaudí in the Sagrada Família works:
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Joan Rubió i Bellver

Architects following Gaudí in the Sagrada Família works:
- Domènec Sugrañes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Lluís Bonet i Garí
- Francesc de P. Cardoner i Blanch

Other collaborators of Gaudí:
- Carles Mani i Roig
- Joan Martí i Matlleu
- Llorenç Matamala i Piñol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala

Present of works (may 2005):
Finished areas of the temple: Crypt / Nativity façade.
Working areas: Passion façade, very advanced, the only lack is the cover of the portal / apse / cloister / main nave already covered / transept and presbytery in phase of cover / Glory façade, just begun / choirs.
Not begined areas: Sacristies / baptistery and Penitence Chapel / domes / obelisks / Assumption Chapel.

Extract of the last reports of the Works Architect Director Jordi Bonet i Armengol, December 2004 and May 2005:

To December 2004 and according to a summarised report of the architect director of the works Jordi Bonet i Armengol, the state of the works at present in motion is as follows:
Crypt: Restoration and finishing works.
Apse: the vaults of the central chapels of the apse are being carried out, the columns are to a height of 30 meters. The capitals of the columns of Saint Peter and Saint Paul are placed as the capitals of the eight columns of backup of the hyperbolic vault of the Virgin spire.
Passion façade: The walls of the patriarchs and the prophets raise above the basalt cornice. The Ascent sculpture in bronze of 5 meters long is on the gild process before installing it in its location to 60 meters of height.
Transept: the vaults are near to be closed to be able to build quick the two pending sections of the transept. The banister of 45 meters of the clerestory is very advanced and those of the vaults of the evangelists Marc and Lucas are being built to 55 m. what will permit to raise the vaults of the transept and the apse.
In July the large window upper with the Nativity side of the transept rose window, work of Vila-Grau was finished.
Cloisters: the closing glasses have been installed as the stone flooring. New furniture is prepared.
The access ramp from Mallorca and Sardenya streets has been opened.
Vaults and central nave roof: Four of the pinnacles already are crowned by Eucharistic symbols.
Glory façade: The concrete structure of the Jube clerestory has been completed to 9 meters on the temple floor as other complementary works.

To May 2005 and according to a report of the architect director of the works Jordi Bonet i Armengol, the state of the works at present in motion is as follows:
Passion façade: The most important new development is that the image of the Ascension of Jesus, by Josep Mª Subirachs, has been set in place at a height of 60 m. It is of bronze, cast by Vila workshops of Valls, and gilded and patinated by Jordi Abancó and Ramon Millet, respectively. We are presented with the triumphal culmination of Christ after the Passion, death and resurrection, in the act of bidding farewell to his disciples and all those who await his return.
Progress is also being made on the preparation of the colonnade and the cymatium of this façade, after the walls have been finished which, behind it, reveal the names of the patriarchs and the prophets, by Subirachs, which as been sculpted by Bruno Gallart.
It is still necessary to solve, technologically speaking, the cutting of the granite of the columns. We are pressing on with the study, at life size, in situ, of the top part of the first three columns, where the words Jesús de Nazaret rei dels jueus (Jesus of Nazareth king of the Jews) will appear.
Apse: Just about to finish the cementing of the four remaining vaults of the apsidal chapels, the windows that enclose the ambulatory are being built and the ramifications of their ten columns on top of the capitals that will support the vaults, set 30 m high. The interiors of the apsidal chapels have been cleaned and restored and the appearance of the transition from their Neo-Gothic architecture to Gaudí’s “new architecture” clearly shows a harmony that we consider most satisfactory. It is still not possible to see all of this clearly due to the scaffolding supporting the work platform of the vaults, which cover a surface area of 300 sq m.
The apsidal staircases are progressing with the difficulties inherent in the fact of having to connect the new work to what was built a century ago. Moreover, we are studying the problems caused by the triforia that have been built that come out of the Nativity Façade and which will make it possible to accede by these stairs to the cantoria that goes round the apse being off-centre. These difficulties arise due to the differences in size of the four angles of the transept, which have made it necessary to carry out several studies of computer drawings and scale models in wax and plaster, in order to achieve the most suitable solution for some details of which we do not have the original models.
Transept and crossing: The framework has been cemented of the slab which, at 45 m, connects the entire west transept.
The eight ribs of Saint Matthew’s dome rise to 57 m and soon, the four large windows still remaining will be seen, to crown them with the Eucharistic symbols of the bread and the wine. The frameworks are being set in place of Saint John’s crossing, after having got ready the six hyperboloids that make it up it and it is hoped that by the end of July this eastern part of the crossing will be looking the same.
Next, the remaining work platforms have been set in place to be able to begin the perimeters of the vaults, 60 m high.
The stained glass windows have been placed in the west central nave, representing Jesus, light and a bubbling fountain, by J. Vila Grau.
It was Gaudí’s wish for them not to be coloured, so that they would not mask the colours of the tiles and the trencadís in greens and gold, which represent the palm leaves, and which decorate the architectural shapes generated by the straight lines of the hyperboloids.
Central nave: Now that the first four pinnacles of the grapes with the chalice have been set in place, in the central nave, the sculptor Sotoo is working to get the crowning element ready, representing the bread and the wheat of the Eucharist. We were lucky to find a significant part of Gaudí’s original model sculpted, at a scale of 1:10, at the end of the year. This has made it possible to reproduce what Gaudí had designed very faithfully.
Glory façade: The walls of the testera are rising and the frameworks are now set at a height of 20 metres. The five-part windows dedicated to Saint Josep Manyanet and Saint
Joan de Lestonnac have been begun with the sculptures done by the Japanese sculptor E. Sotoo, with the apple and pear tree leaves that will be supplemented with these fruits later on. The formwork of the vaults of the central cantoria is being prepared, which joins the sides on either side of the naves.
The two staircases on the testera, started from the floor of the Temple, have reached the level of the Jube.
Modeller's workshop: The work in progress makes it possible to make life-sized models of crossing railings, of the vaults joining the ambulatory with the transept and elements of the vaults in the centre of the crossing. Apart from this, we are also studying the solution to the problems with the tops of the apsidal chapels with the pinnacles of the antiphons of the O that correspond to the liturgy of Advent and with the roofs of the ambulatory and the support of the large hyperboloid that coincides with the centre of presbytery and the apse. A study is being made of the join between large windows that encircle the dome of the Virgin, the drainpipe that takes away the rainwater and the very complicated and difficult connection of the sections of vaults that enclose the space between the columns dedicated to the apostles Peter, Paul, Matthew, and James the Less. Finally, we are preparing the roofs of the east and west transepts with scale models.
It should be added that we have helped in the mounting of the models that figure in the various exhibitions where Bremen and Rotterdam have collaborated.
Technical office:
Now that the short course for the new computer programme “catia” is ready, four architects the Office, for a trial period, in order to enlarge the number of specialised staff that can help to make headway in the project of the crossing, the apse, the room that is to be built between 60 and 85 m high and other research work, which is so necessary.
We are working on how to make the connection between the old work and Gaudí’s new shapes and we are continuing to study the solutions of the irregular vaults of the ambulatory and other tasks that were mentioned in the last works report.
We are also working on the definition of the project to make different parts: ribs and pediments of the Evangelists, cantoria and 30-metre vaults of the Glory Façade, roofs of the central nave and others.
Other new developments:
The discovery in the municipal archive of the only plans of the Temple in existence, signed by Gaudí at the end of 1916, with the outline of the building as seen from different angles, has made it possible to find out the heights of the domes of the Virgin and the Evangelists. To be precise, Gaudí had always planned, at a height of 120 metres, the spire dedicated to Mary, slightly lower than those of the Evangelists.
It should be emphasised that the group of five domes of the crossing with the central one that will be crowned by the cross and which is dedicated to Jesus Christ, and the four of the Evangelists represent Jesus and express His word. It is no wonder, then, that the one in the apse dedicated to Saint Mary should not rise higher than them.
Only a few later drawings had put this dome higher, which Gaudí had planned lower down.
The lowering of 20 metres in height of this dome is important as it means we do not have to underpin the foundations of the apse, which were laid by the architect Villar, for a different project.
It is also interesting to mention that the texts published in German in the Bremen exhibition catalogue contribute new information on the interest that Gaudí aroused among some of the German architects that had dealings with him in the last years of his life. They are little-known aspects of Gaudí that show him to be communicative and affable, a person who in conversations proposed innovative ideas, capable of being self-critical and capable of, with conceptual clarity, explaining the reasons behind what he was doing at the Temple, as well as giving his views on many aspects of life.


Gaudí: Temple de la Sagrada Família - Plànol en planta -
Sagrada Família Plant plan
   

General description:

The temple could be divided in the next spaces:
The temple spaces: including the Nativity façade, the Passion façade, the Glory façade with the Baptistery and the Sacrament Chapel, the Crypt, the Apse, the Domes and the Obelisks located in the temple four corners, the Cloisters, the Sacristies, the Assumption Chapel, the Transept, the Naves and the choirs and the Presbytery or Altar.

The temple constructive elements: including basically the support structures as the Columns and the Vaults and other elements as the Large windows, the Outside walls and the Roof.

The temple contains obviously some furniture as Pews, a Faldistory, a portable Pulpit, Confessionals, a Tenebrary, a reading Stand, an Easter Candle candelabra and decorative and liturgical elements like symbols and floral motives, mosaic decoration and paintings on the vaults and columns with images of saints and angels.
The metallic furniture is original, the one in wood was burned in the year 1936, the present one is reconstructed.

The Sagrada Família is a temple of basilical type with a shape of Latin cross in which the central axis is occupied for four lateral naves of 7'5 meters wide each one and a central nave of 15 meters wide, what does a total of 45 meters.
The total length of the temple, including the nave and the apse is of 95 meters. The transept is formed by three naves with a total width of 30 meters and a length of 60. This transept has two exits, one to the Nativity façade and the other to the Passion façade. The main nave has the exit to the Glory façade, the most important one and still not built, the Glory façade will be the main gate of the temple and will be located on the Mallorca street. These façades have the mission to illustrate in a understandable way  the mysteries of the birth, passion and resurrection - glory - of Jesus.
The apse is lobate and has seven chapels with a polygonal stair in each extreme, these chapels are dedicated to the seven pains and beatitudes of Saint Joseph. The ambulatory is developed around the presbytery.
The cloister, contrary to the traditional location in a side of temples, the Sagrada Família one surrounds almost completely the temple and is conceived as an element of isolation of the outside. In the central zone of the apse, the cloister will be divided by the chapel of the Assumption of the Virgin. To each side, there will be a sacristy.
To the left of the main façade (of the Glory), the Baptistery will be built and to the right the chapel of the Eucharist and the Penitence.
The project foresees the construction of twelve bell towers (one for each apostle), four more for the evangelists, another dedicated the Virgin and the most important one, of 170 m. of height crowned with the typical cross of four arms of Gaudí, symbol of Jesus. These bell towers of parabolic profile have in its interior helicoid stairs surrounding a space where the tubular bells will be situated. Gaudí studied during years these bells that will sound by air compressed and percussion (it is foreseen that these bells will be the last elements to to be built).
Each window, column and element refers to saints, institutions or mysteries of the catholic faith.
At present more than 100 years elapsed since the start, the works continue to growth rapidly.
The only part of the temple built directly by Gaudí is the apse, a part of the cloister and the Nativity façade with its four bell towers, of the ones the only to be completely finished when Gaudí died in the year 1926 at the age of 74 knocked down by a tramway, was the one of Saint Barnabas.
The polemics on the continuation of the work from 1952, due to the lack of original designs basically destroyed during the civil war (1936-1939), was fortunately surpassed.
At present the possibility is there, if the works will follow as now, the temple can be finished in 20-25 years.




Portrait of Antoni Gaudí (1878)



La Sagrada Família est l'œuvre la plus célèbre que Gaudí, à laquelle il a consacré toute sa vie au point de vivre dans l'enceinte pour en suivre de plus près la construction. Il est intéressant de noter que c'est la seule grande église actuellement en construction dans le monde.

L'initiative :
Qui eut l'idée de la construction de cette église?.
Le promoteur en fut Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un libraire dévot et très cultivé qui en 1866 fonda "l'Association Spirituelle des Dévots de Saint Joseph", une institution qui prétendait contribuer à la diffusion du Catholicisme à une époque où la religion traditionnelle devait faire face aux nouvelles idées induits par les changements sociaux consecutifs à Révolution Industrielle. Il s'agissait donc d'une approche plutôt d'idéologie conservatrice.
L'activité que Josep Maria Bocabella a développé pour propulser son idée l'ont emmené 1872, a rendre une visite au Saint Père de Rome pour lui offrir, au nom de l'Association une image en argent de la Sainte Famille.
Au retour il a visité la ville de Loreto, dont la basilique lui inspire l'idée de construire à Barcelone un "temple expiatoire dédié á la Sainte Famille".  Cette idée n'eut pas de suite mais, finalement Josep Bocabella chargea l'architecte Francesc de Paula i de Villar du projet d'un temple qui ne serait la copie servile d'aucun autre.

Premiers pas :
Bocabella se montra très actif pour la réalisation de son rêve. À partir de 1876 il se mit à chercher un terrain à Barcelone pour edifier le temple, ce qui posait beaucoup de problèmes, en raison de la faiblesse de son budget.
Finalement, en 1881 les terrains sont acquis. Ils étaient limités par les rues Mallorca, Marina et Sardenya, avec une surface totale de de 12.800 m2, sur lequel on lève aujourd'hui l'église. Mr Bocabella en eut pour 172.000 Pesetas de l'époque (1.034 €). somme qu'il conservait cachée sous le dallage de son magasin par peur qu'ils ne soyent pas volés au cours d'une des fréquentes révoltes de l'époque.
L'architecte précité F. Villar i Lozano, lança la construction en 1882 dans un style néo-gothique conventionel.
Le jour de Saint Joseph de cette même année, l'évêque Morgades posa la première pierre.
Rapidement, un conflit naît entre Villar et l'architecte Martorell qui représentait l'Assemblée de l'Association et, à ce titre  intervenait aussi dans les travaux. Villar envoya une lettre à Bocabella en lui disant que, si ses instructions n'étaient pas suivies il démissionnerait de sa charge. Bocabella accepta l'avis de Martorell, qui représentait une importante économie du cout de la construction: en effet, il s'agissait de batir l'intérieur des colonnes en maçonnerie etnon en  pierres de taille.
Pour remplacer Villar, l'Assemblée, sur proposition de Martorell, accepta Gaudí - agé seulement de 31 ans - comme nouvel architecte de l'église.

Embauche de Gaudí et changement de projet :
Gaudí assume la direction en 1883 en développant son projet à partir de la crypte déjà commencée, à laquelle il ajoute un fossé en périphérie, de telle façon qu'elle puisse disposer de lumière directe et d'une ventilation naturelle.
Gaudí a aussi modifié les chapiteaux, objet du conflit avec Villar. Tout ceci après avoir abandonné son idée initiale de construire l'église en suivant la diagonale du terrain, chose précisément impossible, précisément parce que la crypte existait déjà.
Avant de définir le projet dans son ensemble, Gaudí a encore dû finir la Chapelle de Saint Josef qui devait être  inaugurée le 19 mars (fête de Saint Josef) 1885 et à laquelle correspondent ses premiers plans, qu'il avait signés en décembre 1884, en qualité de Directeur des travaux.
À partir de là, Gaudí redéfinit tout le projet et développe une idée par laquelle, à partir des quelques éléments déjà construits, il se propose de construire un temple grandiose, avec une base en croix latine, dans lequel il incorpore ses connaissances architecturales.
Un plan du temple publié par "El Propagador" en 1890 montre déjà l'allure qu'aura le temple avec ses douze clochers et son grand dôme central.

L'apogée de l'œuvre de Gaudí :
Gaudí s'interroge sur la méthode de construction de l'église, s'il devra procéder par tranches de travaux horizontales ou verticales, et pense "quil n'est possible à une seule génération de finir le temple. Laissons donc un échantillon vigoureux de notre trace, que les générations à venir soient encouragées à poursuivre, et nous ne nous attachons pas au reste de l'œuvre ". Suivant ce raisonnement, Gaudí, tandis qu'il finit la crypte commence la construction de l'abside puis enchaîne  avec la façade de la Nativité.
Gaudí ne faisait pas de plans complets mais en partant des élévations essentielles, il fixe les différents éléments de la construction en grands fragments.
En 1892 on commence les fondations de la façade de la Nativité, le cloître et la baie vitrée de la croisière nord.
1899 voit se terminer le Vestibule du Rosaire dans la façade de la Nativité.
Les études que Gaudí faisait de chaque façade étaient très détaillées et ils se concrétisaient dans des maquettes aux échelles à 1:25 et 1:10.
Il fit trois études de façade de la Passion, la définitive étant celle de 1911, publiée en 1917, dont il n'a pas fait de maquette. Il a aussi fait les calculs des dômes, mais non l'étude complète.
De la façade de la Gloire, il ne fit qu'une maquette et une étude détaillée de l'imagerie.
Gaudí consacre les dernières années de sa vie à l'étude complète de l'intérieur avec des maquettes à l'échelle 1:10, comportant les colonnes, les voûtes, le baies vitrées, les toitures et les murs de liaison entre les portails.

Célébrations religieuses dans l'église et mort de Gaudí :
En 1920 à l'occasion de la conclusion de l'"Année Jubilaire de Saint Josef", on organise une série de célébrations dans la Sagrada Família, des processions, des pélerinages, des messes, etc. On commence la construction des piliers  du transept et, manifestation exceptionnelle, on réunit mille choristes venus de toute la Catalogne pour chanter, sous la baguette du maître Lluís Millet, l'Alléluia de Händel.
Le 30 novembre 1925 le clocher de Saint Bernabé de la façade de la Nativité est terminé.
Gaudí meurt le 10 juillet 1926 après avoir été renversé par un tram trois jours avant. Il est enterré dans la Crypte de la Sagrada Família le 12 d'une cérémonie qui réunit une foule énorme venue lui rendre un dernier hommage.

Les travaux après Gaudí :
L'architecte Domènech Sugranyes collaborateur de Gaudí, se charge de la direction des travaux avec l'aide d'autres architectes comme Francesc Quintana.
L'année 1930 on finit Le reste des clochers de la façade de la Nativité est terminé en 1930 et peu après, en 1933 et 1935, le cyprès central et les lanternes de la Foi et de l'Espoir.
La guerre civile 1936-1939 a des conséquences funestes pour l'église puisqu'on brûle la crypte et l'atelier dans lequel se trouvaient les dessins et les maquettes de Gaudí. Les tombeaux de la famille Bocabella sont profanés, mais la sépulture de Gaudí n'est pas tochée.
La guerre finie, Francesc Quintana restaure la crypte (1940) et l'évêque de Barcelone nomme membres du Conseil les architectes Lluís Bonet i Garí et Isidre Puig i Boada qui se chargent de la tâche pénible de reprendre tous les restes des maquettes et les reconstruire a fin d'être en mesure de poursuivre la construction.

La polémique au sujet de la poursuite des travaux :
Le 9 janvier 1965 est publiée une lettre ouverte au directeur du journal "La Vanguardia" de Barcelone, signée par un important groupe d'intellectuels et artistes parmi lesquels le doyen du Collège d'architectes et le Président du FAD (Promotion des Arts Décoratifs). Ce groupe exprimait son opposition à poursuite des travaux de l'immeuble pour des raisons diverses au nombre desquelles on relevait l'absence de plans originaux de Gaudí et l'inadaptation du lieu aux  besoins religieux d'une société moderne.
Cette lettre fut à l'origine d'une importante polémique entre citoyens exprimant des positions très opposées. Quoi qu'il en soit, ces affrontements perdirent leur virulence et les travaux purent continuer, et continuent jusqu'à présent.

Évolution des travaux depuis les années cinquante (voir aussi chronologie) :
1er juillet 1948 on commence à monter la baie vitrée de la croisière sud.
À l'occasion du Congrès Eucharistique International de Barcelone on construit le perron de la façade de la Nativité.
1954: la construction des fondations, des murs et des clochers de la façade de la Passion débute, travaux voté par l'Assemblée en 1953.
L'Union de charpentiers de Barcelone refait la porte du cloître du Rosaire.
1959: début de la construction du pilier du transept consacré à Barcelone.
1958: terminaison de la Chapelle du Baptistère de la crypte.
1962 voit démarrer l'organisation du Musée Gaudí dans la crypte de la Passion.
La totalité des quatre tours de la façade de la Passion avec ses pinacles sont finies le 9 novembre 1976.

Architectes collaborateurs de Gaudí à la Sagrada Família :
- Francesc Berenguer i Mestres
- Josep Maria Jujol i Gibert
- Cèsar Martinell i Brunet
- Joan Rubió i Bellver

Architectes continuateurs de l'œuvre de Gaudí à la Sagrada Família :
- Domènec Sugrañes i Gras
- Francesc Quintana Vidal
- Isidre Puig Boada
- Lluís Bonet i Garí
- Francesc de P Cardoner i Blanch

Autres collaborateurs de Gaudí :
- Carles Mani i Roig
- Joan Martí i Matlleu
- Llorenç Matamala i Piñol
- Joan Matamala i Flotats
- Ricard Opisso i Sala

Situation des travaux en mai 2005:
Zones terminées: la Crypte / la façade de la Nativité.
Zones en cours de travaux: la façade de la Passion est très avancée. Il ne manque que la la toiture de la galerie supérieure du porche, de l'abside, du cloître. La nef principale déjà couverte. Le transept et le maître autel sont en phase de couverture. La façade de la Gloire est juste commencée, de même que le chœur.
Zones non commencées : les Sacristies / le Baptistère et la Chapelle de la Pénitence / les dômes / les obélisques / la Chapelle de l'Assomption.

Extrait des derniers rapports de l'Architecte Directeur des travaux Jordi Bonet Décembre 2004 et Mai 2005 :

En décembre 2004 et selon un rapport de l'architecte directeur des travaux Mr. Jordi Bonet i Armengol, que nous résumons en des termes très généraux, l'état des œuvres actuellement en marche est le suivant :
Crypte : Travaux de restauration et de finition.
Abside : On réalise les voûtes des Chapelles centrales de l'abside, les piliers sont à une hauteur de 30 mètres. On place les chapiteaux des piliers de Saint Pierre et Saint Paul ainsi que ceux des huit piliers supportant la voûte hyperbolique de la flèche de la Vierge.
Façade de la Passion : Le tympan des patriarches et les prophètes est bâti au-dessus de la corniche de basalte. La sculpture en bronze de l'Ascension de 5 mètres de hauteur est préparée pour être dorée avant de l'installer à sa place à 60 mètres de hauteur.
Transept et croisée : Les voûtes sont en cours de fermeture pour pouvoir construire bientôt les deux tronçons qui manquent du transept. La grille de 45 mètres du triforium est très avancée et les voûtes des évangélistes Marc et Luc arrivent à une hauteur de 55 m ce qui permettra de construire les voûtes de la croisée et l'abside. En juillet, la baie vitrée supérieure avec la rosace du transept de la Nativité œuvre de Vila-Grau, a été terminée.
Cloîtres : Les vitraux de fermeture et le dallage en pierre ont été réalisés. Du nouveau mobilier est en préparation. Les plans inclinés d'accès depuis les rues Mallorca et Sardenya ont été ouverts.
Voûtes et toiture de la nef centrale : Quatre des pinacles sont déjà couronnées par des symboles eucharistiques.
Façade de la Gloire : La structure en béton du triforium du Jubé, à 9 mètres sur le sol, ainsi que d'autres travaux complémentaires sont réalisées.

En mai 2005, selon le rapport de l'architecte directeur des travaux Mr. Jordi Bonet i Armengol, l'état d'avancement était le suivant :
Façade de la Passion : Principale nouveauté, la représentation de l'Ascension de Jésus œuvre de Josep Maria Subirachs, a été mise en place à 60 m de hauteur. Cette représentation, en bronze coulé par les ateliers Vila de Valls, a été dorée et patinée par (respectivement) Jordi Abancó et Ramon Millet.
Elle nous présente l'aboutissement triomphal de la vie du Christ, après sa Passion, sa Mort et Résurrection, faisant ses adieux à ses disciples et à tous ceux qui attendent son retour.
On avance aussi dans la préparation des colonnes et la corniche de cette façade, après avoir terminé les parois qui, derrière, portent les noms des patriarches et des prophètes, œuvre de Subirachs, sculptée par Bruno Gallart.
Il faut encore résoudre, technologiquement, la sculpture du granit des colonnes. À ce sujet, on développe l'étude, à l'échelle 1, in situ, de la partie supérieure des trois premières colonnes, où figureront les mots "Jesus de Nazaret, rei dels jueus" (Jésus de Nazareth roi des juifs).
Abside : Les quatre voûtes manquantes des chapelles absidales, sont en train d'être coulées. Sont en cours de construction les baies vitrées qui ferment le déambulatoire et les ramifications de leurs dix piliers au-dessus des chapiteaux qui soutiendront les voûtes, situées à 30 m de hauteur.
Les intérieurs des chapelles absidales ont été nettoyés et restaurés : la vision qu'elles offrent de la transition de son architecture néogothique à la "nouvelle architecture" de Gaudí montre une harmonie à nos yeux incontestable. Cependant, il n'est pas encore possible d'avoir une vision d'ensemble, en raison des échafaudages qui soutiennent la plate-forme de travail des voûtes, d'une surface d'environ 300 m2.
Les escaliers absidiaux avancent aussi, en dépit des difficultés inhérentes au fait de devoir relier l'œuvre nouvelle avec ce qui a été construit il y a plus d'un siècle. En outre, on étudie les problèmes provoqués par le décentrement des triforiums déjà construits qui, venant de la Façade de la Nativité, permettront d'accéder, à travers ces escaliers, à la tribune qui entoure l'abside. Ces difficultés ont pour origine les différences de mesures des quatre angles du transept : il a fallu réaliser diverses études informatiques et des modèles en cire et en plâtre, à l'échelle, pour trouver la solution la plus appropriée à ces détails dont nous ne possédons pas les modèles originaux.
Transept et croisière : La dalle qui à 45 m. de hauteur, réunit tout le transept ouest a été colée. Les huit côtes du dôme de Saint Mathieu sont élevés (à 57 m.) et, très prochainement, cette même année, nous pourrons voir les quatre baies vitrées qui manquent pour les couronner avec les symboles eucharistiques du pain et le vin. Les charpentes de la croisée de Saint Jean sont aussi installées, une fois finies les six hyperboloïdes qui le forment, et on espère que, fin juillet, cette partie Est de la croisière sera terminée.
Ensuite, nous avons installé les plates-formes de travail qui manquaient pour pouvoir commencer la partie périphérique  des voûtes, à 60 m. de hauteur.
Les vitraux de la nef centrale côté Ouest, œuvre de J. Vila Grau, qui représentent Jésus, lumière et source d'eau vive, ont été également installés.
Gaudí a voulu que ces vitraux ne soient pas coloriés pour éviter qu'ils ne masquent les couleurs vert et or de la brique et du trencadís (mosaïque a base de carreaux cassés très typique de l'Art Nouveau catalan), qui représentent des feuilles de palmier et ornent les formes architecturales que produisent les lignes droites des hyperboloïdes.
Nef centrale : Une fois les quatre premiers pinacles des raisins avec le calice de la nef centrale placés, le sculpteur Sotoo travaille à la finition du couronnement qui représente le pain et le blé de l'Eucharistie. Nous avons eu la chance de trouver, taillée, à la fin d'année, une partie significative du modèle original de Gaudí, à l'échelle 1 : 10. Ceci a permis de restituer avec une grande fidélité, ce qu'il a conçu.
Façade de la Gloire : On élève les parois de façade et les charpentes sont déjà posées à 20 m de hauteur. Les cinquièmes baies vitrées, consacrées à Saint Josef Manyanet et Sainte Jeanne de Lestonac, ont été commencées avec les sculptures du Japonais Etsuro Sotoo, qui représentent des feuilles de pommiers et poiriers, qui seront complétés, par la suite, avec ses fruits.
De même, on prépare les coffrages des voûtes de la tribune centrale, qui réunit les tribunes latérales de chaque côté des nefs.
Les deux escaliers de l'avant, qui partent du niveau bas, arrivent à la hauteur du Jubé.
Atelier de modélistes : Les travaux en cours permettent d'élaborer, grandeur nature, les modèles de grilles de la croisée, des voûtes d'union du déambulatoire avec le transept et de quelques éléments des voûtes du centre de la croisière. En outre, nous étudions aussi la solution aux problèmes de la partie supérieure des chapelles absidiales, avec les pinacles des antiennes du O qui correspond à la liturgie de l'Avent et des couvertures du déambulatoire, ainsi que du support du grand hyperboloïde qui coïncide avec le centre du Chœur et de l'abside. Des études sont aussi en cours concernant la jonction entre les baies vitrées qui entourent le dôme de la Vierge Marie, le drainage des eaux pluviales et de la liaison, très compliquée, des tronçons de voûte qui ferment l'espace entre les piliers consacrés aux apôtres Pierre, Paul, Mathieu et Jacques le Jeune.
Finalement, nous préparons, avec des modèles à l'échelle, les couvertures des transepts Est et Ouest.
Il faut ajouter que nous avons apporté  notre aide pour l'assemblage des maquettes qui figurent dans les diverses expositions auxquelles nous avons collaboré à Brême et à Rotterdam.
Bureau technique : Maintenant que la formation au nouveau programme informatique Catia est terminée, quatre architectes ont rejoint le Bureau d'etudes, pour une période d'essai, afin de renforcer le personnel spécialisé au niveau nécessaire pour avancer dans le projet de la croisée, de l'abside, ainsi que dans celui de la salle qui sera construite entre 60 m. et 85 m. de hauteur, et pour d'autres tâches de recherche qui sont aussi très nécessaires.
Nous travaillons sur les solutions de jonction entre la partie ancienne de l'édifice et les nouvelles formes gaudiniennes, sur la résplution des problèmes posés par les voûtes irrégulières du déambulatoire et sur d'autres tâches déjà mentionnées dans le dernier rapport des travaux.
Nous travaillons aussi aux plans d'exécution de diverses parties en projet: côtés et frontons des Évangélistes, tribune et voûtes, de 30 m. de la Façade de la Gloire, toitures de la nef centrale et d'autres.
Autres nouveautés : La découverte aux Archives Municipales, des seuls plans existants de l'église, signés par Gaudí fin 1916, avec les contours d'ensemble vus depuis huit points différents, a permis de connaître les hauteurs des dômes de la Vierge Marie et des Évangélistes. En particulier, ces plans ont montré que Gaudí a toujours conçu la flèche consacrée à Marie legèrement plus basse que celle des Évangelistes, avec une hauteur de 120 m..
Il faut souligner que l'ensemble composé des cinq dômes de la croisée et du dôme central, qui sera couronné par la  Croix et consacré à Jésus-Christ, en plus des quatre des Évangélistes, représente Jésus et exprime sa parole. Il n'est par conséquent pas étonnant que ces dômes ne doivent pas être dépassés, en hauteur, par celui de l'abside, consacré à Sainte Marie.
Quelques plans postérieurs, avaient envisagé une plus grande hauteur à ce dôme que Gaudí avait projeté plus bas. Cette réduction de 20 m. de sa hauteur est importante car elle ne rend pas nécessaire le renforcement des fondations de l'abside, construites par l'architecte Villar, pour un projet différent.
Il est également intéressant de noter que les textes publiés en langue allemande dans le catalogue de l'exposition de Brême, apportent de nouvelles informations sur l'intérêt que Gaudí suscita chez certains des architectes germaniques qui eurent affaire à lui dans les dernières années de sa vie. Ce sont des aspects peu connus de Gaudí, qui nous le montrent communicatif et affable, comme une personne qui, dans ses entretiens, proposait des idées innovatrices, capable d'autocritique et capable, avec une grande clarté conceptuelle, d'expliquer les raisons de ce qu'il faisait dans l'église, tout en donnant sa vision sur des nombreuses réalités de la vie.


Gaudí: Temple de la Sagrada Familia - Plan -
Plan de la Sagrada Familia


   


Description générale:

L'église peut se considérer divisé en plusieurs éspaces:

Les espaces de l'église: qui comprennent la Façade de la Nativité, la Façade de la Passion, la Façade de la Gloire avec le Baptistère et la Chapelle du Sacrement, la Crypte, l'Abside, les Dômes et les Obélisques situés aux quatre coins du temple, les Cloîtres, les Sacristies, la Chapelle de l'Assomption, la Croisée et le Transept, les Nefs et les Chœurs et le Presbyterium ou Maitre Autel.

Les éléments constructifs du temple: avec les structures de soutien qui comprennent les Piliers et les Voûtes, et d'autres éléments comme les Baies, les Murs extérieurs et les Toitures.

La Sagrada Família contient évidemment aussi du mobilier comme des Bancs pour les officiants, un Faldistoire, une Chaire portative, des Confessionnaux, un Ténébraire, un Pupitre, un candélabre pour le Cierge Pascal et des éléments liturgiques et décoratifs comme des symboles et des guirlandes, de la décoration en mosaïque et des peintures sur les voûtes et piliers avec des images de saints et des anges. Le mobilier métallique est original, celui en bois, qui a été brûlé en 1936, à`été reconstruit.

La Sagrada Família est un édifice du type basilical en forme de croix latine dans lequel l'axe central est occupé par quatre nefs latérales de 7.5 mètres de largeur chacune et une nef centrale de 15 mètres de largeur, ce qui fait un total de 45 mètres.
La longueur totale y compris la nef et l'abside est de 95 mètres. La croisée est formée de trois nefs avec une largeur totale de 30 mètres et une longueur de 60. Cette croisée a deux sorties, une sur la façade de la Nativité et l'autre sur la façade de la Passion. La nef principale a sa sortie par la façade de la Gloire, la plus importante et qu'il reste encore à construire. Cette entrée, située dans la rue Mallorca, sera l'entrée principale de l'église. Ces façades ont pour mission d'illustrer d'une manière compréhensible les mystères de la naissance, de la passion et de la résurrection - dans la gloire - de Jésus-Christ.
L'abside est doté  de sept chapelles rayonnantes avec aux extrémités, un escalier polygonal.
Elles sont consacrées aux sept douleurs et béatitudes de Saint Joseph. Le déambulatoire est développé autour du Maitre Autel.
Le cloître, contrairement à sa situation traditionnelle à un côté du lieu de culte, entoure presque complètement l'église et est conçu comme un élément d'isolement de l'extérieur.
Dans la zone centrale de l'abside, le cloître sera divisé par la chapelle de l' Assomption de la Vierge. De chaque côté, il y aura une sacristie.
À gauche de la façade principale (de la Gloire), on construira le Baptistère et à droite la chapelle de l'Eucharistie et la Pénitence.
Le projet prévoit la construction de douze dômes (un pour chaque apôtre), plus quatre pour les évangélistes, un autre consacré à la Vierge et le plus important, une tour lanterne de 170 m. de hauteur couronné de la croix typique de quatre bras de Gaudí, symbole de Jésus-Christ. Ces dômes au profil parabolique comportent à l'intérieur des escaliers hélicoïdaux entourant un espace où doivent se situer les cloches tubulaires, que Gaudí a étudiées pendant des années et qui sonneront par air comprimé et percussion (on prévoit que ces cloches soient les derniers éléments à construire).
Chaque fenêtre, pilier et élément fait référence à des saints, à des institutions ou à des mystères de la foi catholique.
Actuellement plus de 100 années écoulées depuis le début de la construction, les travaux avancent à un rythme  qui a été considérablement accéléré.
La seule partie du temple construite directement par Gaudí est celle qui comprend l'abside et la façade de la Nativité avec ses quatre clochers, dont seul celui de Saint Bernabé était entièrement terminé en 1.926 loraque Gaudí mourut à l'âge de 76 ans renversé par un tram. Les trois autres ne comportaient que la base sans les pinacles.
On évoque la possibilité, si les travaux continuent au même rythme, de finir les travaux dans 20 à 25 ans.







You have an alphabetical guide in the foot of the page in the blog: solitary dog sculptor
In the blog: Solitary Dog Sculptor I, the alphabetical guide is on the right side of the page
Thanks

Usted tiene una guía alfabética al pie de la página en el blog: solitary dog sculptor
En el blog: Solitary Dog Sculptor I, la guia alfabética está en el costado derecho de la página
Gracias




Ricardo M Marcenaro - Facebook

Blogs in operation of The Solitary Dog:

solitary dog sculptor:
http://byricardomarcenaro.blogspot.com

Solitary Dog Sculptor I:
http://byricardomarcenaroi.blogspot.com

Para:
comunicarse conmigo,
enviar materiales para publicar,
propuestas comerciales:
marcenaroescultor@gmail.com

For:
contact me,
submit materials for publication,
commercial proposals:
marcenaroescultor@gmail.com

Diario La Nación
Argentina
Cuenta Comentarista en el Foro:
Capiscum

My blogs are an open house to all cultures, religions and countries. Be a follower if you like it, with this action you are building a new culture of tolerance, open mind and heart for peace, love and human respect.

Thanks :)

Mis blogs son una casa abierta a todas las culturas, religiones y países. Se un seguidor si quieres, con esta acción usted está construyendo una nueva cultura de la tolerancia, la mente y el corazón abiertos para la paz, el amor y el respeto humano.

Gracias :)






 http://www.gaudiallgaud

Comments (2)

Hola,
Esta ibra de Gaudí, es sin duda impresionante.
Gracias por la información.

Gracias por tu comentario amigo del Perú, te mando un abrazo :)
Ricardo

Publicar un comentario